Quatre pinzellades del model ramader actual... i una mica més

El problema de les dejeccions ramaderes, com són els purins, és conegut en general per gran part de la població. Si més no, tots sabem que el suquet que s’aboca als camps tant alegrament ha de tenir alguna cosa més que aigua (de fet, no és més que tota l’aigua bruta producte de la neteja de les granges amb només un 5% de matèria sòlida).
  
El procés de canvi d’una ramaderia de supervivència a una d’industrial, amb més necessitats i completament deslligada del medi rural i de la pagesia típica tal i com la coneixem, ens ha portat a una situació de crisi en diferents sentits. El purí, que abans es considerava un recurs valuós que enriquia la terra, s’ha convertit en un mal de cap gràcies a la mala gestió que se’n fa sota la (ir)responsable supervisió de l’Administració.

El cas és que potser la part no tant coneguda d'aquesta problemàtica és la més interessant i necessària per entendre que les persones que intenten canviar alguna cosa no ho fan perquè sí.


 


En què es basa la ramaderia intensiva?

La ramaderia intensiva és aquella que consisteix en criar el màxim de porcs amb el mínim d’espai possible mitjançant macrogranges, utilitzant una alimentació basada principalment en soja transgènica i un ús extensiu de medicaments.A part d’això, aquest tipus d’indústries comporten la pèrdua de la petita pagesia per la impossibilitat que tenen de competir amb un oligopoli de la carn i la corresponent creació de lobbies, contaminació de l’aigua per nitrats, contaminació també de l’aire (a Osona el 92% de les emissions de CO2 es deuen a la ramaderia), etc. 

I tot això sense oblidar-nos dels diners públics que s’han utilitzat per pagar infraestructures com carreteres, portades d’aigua... En resum: una producció low cost de carn que davant les butxaques de les famílies és temptadora, però on no es contempla tot l’impacte que hi ha al darrere.


Anem al purí

Tenint en compte que Catalunya és capdavantera a l’Estat Espanyol amb més de 6.5 milions de caps de porcí (un 27% del cens total espanyol) i amb una producció de carn de més de 1.500 tones (44% de la producció total de carn a l’Estat Espanyol), sembla força evident que la producció de purins ha de ser d’una magnitud considerable. Això fa que, per començar, no podem considerar els purins com un simple adob. Actualment és considerat i tractat com un residu i com a tal s’ha de gestionar correctament (cosa que no s’està fent actualment, com veurem).

Si fem un cop d’ull a la gestió, els documents de referència són els Plans de Gestió de les Dejeccions Ramaderes. Aquests plans poden ser individuals (per una explotació) o conjunts (quan més d’una explotació gestiona conjuntament) i a part de ser un recull de bones pràctiques agrícoles, no són més que un mitjà per acreditar la gestió correcte de les dejeccions1 davant de l’Administració. La idea, per tant, seria que aquests Plans induïssin als empresaris ramaders a la minimització dels cabals i dels constituents dels purins per estalviar en transport i en superfície agrícola, a més de tenir una bona planificació de les dosis de cada conreu en espai i temps. 

No obstant, el que s’ha acabat observant és el fracàs en el compliment de la majoria d’aquests objectius, obtenint en canvi com a resultat:

  • Duplicitat de terres: s’han detectat casos en els que un Pla recollia que l’abocament dels purins es feia en un terreny concret i que alhora curiosament aquest mateix terreny sortia esmentat en altres Plans de Gestió de Dejeccions Ramaderes.
  • El transport de purins a llargues distancies és insostenible i per tant no es duu a terme. De fet, si alguna estona morta no sabeu què fer, us podeu acostar a terres osonenques: aprofiteu a fer una mica de turisme nacional i quan torneu cap a casa us fixeu en quants camions de porcs, pinso i purins veieu. Si algú en veu algun de cisterna que transporti l’últim producte que ens avisi!
  • Excés de l’adobat en terres pròximes a les granges.
  • Males olors. Encara que si ets nascut per aquestes contrades, aquestes olors et recorden a casa.. no ens enganyem.

Tal i com mostra la següent imatge, es pot observar que en el cas d’Osona, tot i que ho podríem generalitzar, no s’observa cap millora en l'estat de les masses d'aigua subterrànies, ans el contrari. 
Per tant, podem dir que el problema dels purins és un problema més de model que tècnic, amanit amb la laxitud de la normativa mediambiental. Com a dada curiosa, el cost mitjà de la gestió d’1m3 de purins a Europa és del voltant de 20€/m3; a Catalunya, és de 5€/m3.  

Evolució de la contaminació per nitrats de les masses d'aigua entre els anys 1999 i 2014 a la comarca d'Osona.
Font: Grup de Defensa del Ter (GDT)

Mapa de contaminació per nitrats de les masses d'aigua a la comarca d'Osona, any 2015.
Font: Grup de Defensa del Ter (GDT)



Cap a on hem d'anar?

Primer de tot, hem de ser conscients de la necessitat de redimensionar el sector ramader i acceptar els límits de les nostres terres. A partir d’aquí s’ha d’iniciar el camí per assolir un model ramader adequat, respectuós amb el medi ambient i les persones. No estem parlant de d’un pagès solitari d’avançada edat amb un hortet i quatre porcs, sinó d’una pagesia jove amb una producció ecològica i diversa que tanqui cicles i de la qual se’n pugui viure de manera digne.

Addicionalment, hi ha un seguit de mesures que caldria començar a aplicar per tal d’assolir el model ramader adequat, com les que es presenten a continuació:
  • A curt termini, una moratòria a l’obertura i ampliació de granges en zones d’alta densitat. 
  • Acabar amb la prevaricació de l’Administració, evitant així la subvenció d’infraestructures i l’encobriment legal dels Plans de Dejeccions. 
  • Exercici d’un control real sobre aquestes indústries, fent complir la normativa existent d’una forma contundent. 
  • La internalització dels costos dels tractaments dels purins en el propi procés productiu. 
  • Existència d’un cànon de l’aigua específic per l’agroindústria.
De feina a fer n’hi ha molta. Tot i que lluitar contra aquests gegants industrials és complicat, està clar que mica en mica la gent va prenent consciència del que representa el model ramader actual i que s’ha de fer alguna cosa per millorar.
Tot i això, si al final la problemàtica no s’acaba solucionant sempre quedarà la comercialització d’un DO d’Osona!


Font: Grup de Defensa del Ter (GDT)



Laila Ferrer
4t de Ciències Ambientals (UAB)
Agraïments especials al Grup de Defensa del Ter (GDT) per la informació i l’amabilitat a l’hora d’elaborar aquest article.
 
 _____

 1 Que els purins s’aboquen en zones vulnerables (o més aviat vulnerades...) o no vulnerables en la justa mesura; 170 kg/N per hectàrea/any en les vulnerables i 210 kg/N per hectàrea/any en les zones no vulnerables i que a més els camps tinguin determinades necessitats.
Fonts:
Grup de Defensa del Ter (GDT).
Guia dels tractaments de les dejeccions ramaderes [http://www.arc.cat/ca/altres/purins/guia/pdf/guia_dejeccions.pdf]
Pòster: Gestió de Purins: agricultura integrada [https://ddd.uab.cat/pub/tfg/2013/114156/TFG_albertmartinezpuyuelo.pdf]
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Informe anual del sector porcí 2013. [http://agricultura.gencat.cat/web/.content/de_departament/de02_estadistiques_observatoris/08_observatoris_sectorials/04_observatori_porci/informes_anuals/fitxers_estatics/Informe-sector-porci-2013_GGP_UdL.pdf]


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada