Sobirania Alimentària i Ciències Ambientals: un any de xerrades, implicació i debat

Un divendres al matí de fa poc més d’un any, en un acte al mig de la UAB, el reconegut pagès i activista basc Paul Nicholson obria unes jornades de debat amb aquestes paraules: “Veo que sois jóvenes y que queréis ver qué es la Soberanía Alimentaria, y… bueno, yo venía aquí a dar caña a la universidad”.
Així, amb curiositat i provocació, començava un període en què el concepte de “Sobirania Alimentària” s’ha repetit una vegada i una altra, reflex de la seva importància i de la urgència d’incorporar-la als plans d’estudis i en el nostre dia a dia.
Des d’aquelles jornades ençà, entre la comunitat estudiantil i especialment en l’àmbit de les Ciències Ambientals s’han anat succeint una sèrie d’activitats (xerrades, debats, tallers, conferències…) on s’han tractat aquestes qüestions amb una intensitat i un interès molt destacables.
Les converses amb els nostres companys i companyes semblen apuntar a que en l’àmbit de la UAB molts estudiants ja comencen a estar cansats de sentir a parlar d’aquests temes, així que proposem aquest article com una manera de donar per tancat aquest “any temàtic” sobre el paradigma de la Sobirania Alimentària.

Abans, per això, aprofitem la ocasió per fer un repàs de què s’ha fet durant aquest temps, per parlar de què podem haver-ne tret i per assenyalar possibles línies d’acció en els àmbits institucional, col·lectiu i personal.


- La Sobirania Aliment...
- Pesaos!!
- Sí, sí, però és que no saps com mola!


De la UAB a tot l’estat: unes Jornades, molts contactes i un nou projecte


Les Jornades “Sobirania Alimentària i Universitat”, celebrades el novembre del 2013 a la UAB, van marcar el punt de partida d’aquests mesos d’alta intensitat. Organitzades per una inusual barreja de col·lectius (el grup de professors de l’Autònoma ARAG, la Revista Soberanía Alimentaria, de Barcelona, i dos col·lectius d’estudiants, l’Hortet i Ambient Crític), la trobada va posar sobre la taula les mancances i dificultats en la integració dels plantejaments de la Sobirania Alimentària en l’àmbit universitari (vegeu-ne una ressenya en aquest altre article d’Ambient Crític). Al llarg de dos dies de ponències, taules rodones i projeccions, la participació estudiantil va ser un element destacat pel bon funcionament de les Jornades, i la implicació d’un bon nombre d’estudiants es va traslladar també en un interessant article publicat a la Revista Soberanía Alimentaria. 

Els moments més informals de les Jornades de la UAB van resultar igual de profitosos que els més seriosos, ja que d’allà en va néixer una idea que s’acabaria transformant en el projecte “Universidades de la Tierra”: una plataforma per recopilar, presentar i fer difusió de les organitzacions d’arreu de l’Estat espanyol que es dediquen a la formació sobre l’agroecologia i la sobirania alimentària. El resultat, fruit d’un any de treball voluntari per part d’un equip d’estudiants de la nostra universitat, està a punt d’entrar en ple funcionament al web universidadesdelatierra.org. El projecte, a més, és un dels puntals de l’articulació entre les associacions i col·lectius que treballen en aquests àmbits.  

I amb la bona experiència del curs anterior, enguany el col·lectiu ARAG està tirant endavant un nou projecte amb la col·laboració de la Fundació Autònoma Solidària i amb la participació, de nou, d’alguns estudiants de la universitat (futurs ambientòlegs/ambientòlogues inclosos!). L’objectiu: transversalitzar la Sobirania Alimentària a tota la universitat, estudiant la possibilitat d’incorporar continguts específics en els programes de diferents departaments com Geografia, Medicina, Educació, Veterinària, etc. 

La idea és clara: la universitat actual pot tenir molts defectes, però val la pena fer tot el possible per incorporar continguts més crítics i transformadors als plans docents. Endavant les atxes! 

CIMG9090.JPG
Intervenció des del públic en una de les taules rodones, a les Jornades Sobirania Alimentària i Universitat.

Debatent entre cerveses: la visió dels estudiants a l’aCCAAmpada 2014


Sí, sí, la famosa i temible aCCAAmpada de Ciències Ambientals, l’enveja de la resta de carreres des de temps immemorials! Doncs també allà, entre cerveses i herba i altres estupefaents, hi ha lloc per al debat i el pensament crític.

Seguint la dinàmica iniciada per Ambient Crític l’any 2013, on vam debatre sobre ous i gallines i altres coses, a l’acampada 2014 vam voler portar-hi el debat sobre la sobirania alimentària, amb l’objectiu de treure l’entrellat entre totes de què representa aquest concepte, com l’interpreta la societat actual i quines són les propostes i iniciatives per potenciar-lo. Entre d’altres qüestions, es va parlar sobre la relació entre la sobirania alimentària i el desenvolupament rural, el seu potencial revolucionari, la relació que té amb el medi ambient i com s’hauria de treballar dins l’àmbit universitari.

El debat, organitzat a partir de tres grups de treball, va mobilitzar una cinquantena de persones (poca broma!) i va generar un seguit d’idees d’entre les que en destaquen: un canvi d’hàbits de consum basat en la reducció del consum de carn i fomentant els productes locals de producció agroecològica i l’activació de cooperatives, la millora en la transparència i la veracitat de productes ecoetiquetats, ja que molt sovint no garanteixen la integritat ecològica del producte i sols representa una estratègia de marquèting, el replantejament de les polítiques agràries europees (les anomenades PAC) perquè esdevinguin una eina que beneficiï els petits productors i es desvinculi del mercat facilitant d’aquesta manera la sobirania alimentària de cada territori, la capacitat de la societat per empoderar-se d’aquesta sobirania que sembla ser que de moment pertanyi als grans del poder econòmic, i per acabar, la importància de treballar el concepte de sobirania alimentària en el pla docent de la carrera de Ciències Ambientals, ja que com a ambientòlegs i ambientòlogues interdisciplinaris podríem esdevenir uns actors amb els instruments adients per incentivar el canvi en la societat.

10371992_686101901449894_2372062918981210608_n.jpg
No us ho crèieu, eh?
La prova del debat: les cares d'atenció i d'interès de tothom.
La prova que és a l'aCCAAmpada: que hi ha més Xibeques que persones.

Dialogant sobre alimentació: Sobirania Alimentària per a ambientòlegs i ambientòlogues


De l’àmbit universitari a les festes d’estudiants, i encarem encara un tercer sector: la comunitat professional d’ambientòlegs i ambientòlogues i la societat en general. A aquest ampli públic s’adrecen els Diàlegs Ambientals, una cicle de debats temàtics impulsat anualment per l’Associació Catalana de Ciències Ambientals (ACCA) i el Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB). Com no podia ser d’altra manera, l’eix escollit per l’edició 2014 va resultar ser ben escaient: sobirania alimentària i medi ambient. Sota el títol “És sostenible la nostra alimentació?” i al llarg de quatre debats en els mesos d’octubre i novembre, els Diàlegs Ambientals van presentar visions d’experts parcialment contraposades sobre la producció i el consum de productes alimentaris, la gestió del seu malbaratament, la sostenibilitat del seu subministrament... El paradigma de la sobirania alimentària, com a resposta completa a totes aquestes qüestions, va anar introduint-se al llarg dels debats i va ser presentat de forma explícita en la sessió de clausura, amb la presència d’Esther Vivas, Henk Hobbelink (GRAIN) i Gustavo Duch (Revista SABC). 

Una vegada més, la implicació dels estudiants va fer-se notar en aquesta activitat, tant a nivell d’assistència com en la pròpia organització del cicle de debats a través de l’ACCA, una de les entitats impulsores de l’acte.


En resum: què en podem treure i cap a on hem de tirar


Així doncs, després d’analitzar acuradament tot el material recollit al llarg d’aquest any, proposem tres reivindicacions que creiem que serien d’interès col·lectiu per tal de vincular el concepte a la universitat:
  • Treballar per una major presència de la Sobirania Alimentària als plans docents de Ciències Ambientals, així com a altres carreres, tant pel seu interès intrínsec com per la necessitat d'incorporar plantejaments crítics en la formació universitària, ara més que mai.
  • Repensar la docència i els problemes metodològics que posaria en evidència la incorporació d’aquests continguts: concretament, fugir del positivisme científic com a únic paradigma de coneixement i admetre els supòsits ideològics que hi ha darrere del temari que s'imparteix.
  • Augmentar la implicació personal dels estudiants (i professorat) en causes d'interès col·lectiu, com a mitjà molt interessant per: (1) complementar la formació rebuda de manera formal, (2) desenvolupar noves competències, aprendre a treballar en equip, conèixer gent i la situació real de les coses, i (3) contribuir directament a millorar i canviar la societat en les direccions que un cregui més adequades.
Tanquem capítol, però seguim al peu del canó. 

SA_OK_1.jpg
Il·lustració de Paula Llaurador

Si us interessa el tema, recomanem:



  • Autors: Paula Llaurador (ambientòloga) i Quim Muntané (estudiant de Ciències Ambientals i Geografia)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada