El veganisme i la lluita per a la conservació del medi ambient (o com sortir-nos-en d’aquesta).


Avui en dia, els productes generats pel sector pecuari (explotació d’animals per a carn, làctics, vestimenta, ous…) produeixen un terç del consum mundial de proteïnes. A més la importància d’aquest sector en termes socials i polítics és altament significativa ja que representa un 40% del PIB agrícola i genera llocs de treball per a aproximadament mil tres-cents milions de persones.

Si bé tot això és correcte, quines són les principals problemàtiques ambientals d'aquest sector?


A la foto, granges de ramaderia industrial de vaques s’estenen on abans hi havia els boscos de l’Amazones (Fotografia de Greenpeace).

A partir de la segona meitat del segle XX, s’inicià el desenvolupament dels mètodes de cria industrials per tal de generar una gran producció amb un mínim cost econòmic per als empresaris i per tant molt més beneficiós en una societat entrada al capitalisme econòmic. Aquests canvis en la producció de carn començava a comportar, però, grans costos físics i psicològics pels animals.
A les metròpolis, les ciutadanes ens enfrontem a una desconnexió completa del món rural cada cop més accentuada, fet que no només suposa una desconeixença dels sistemes agrícoles que ens proporcionen els aliments, sinó que patim, cada cop més, una falta d’empatia extrema cap a la resta d’éssers vius amb qui compartim planeta.
Això ens porta a efectuar, directa o indirectament una de les més grans massacres de la humanitat, matant dia a dia una gran multitud d’animals que senten i pateixen les condicions en les que són criats.


Actualment la ramaderia és un dels sectors amb les repercussions més greus a nivell ambiental a tots els nivells des de l'àmbit local fins al global (des de degradació del sòl fins a pèrdua de diversitat passant per contaminació, canvi climàtic o escassetat d'aigua).
La incidència d'aquest sector en els problemes ambientals precisa una ullada, especialment en un món globalitzat on el peak oil cada cop es fa més palès i els límits del creixement econòmic són més tangibles que mai.

Quines són les conseqüències del sector pecuari per a la Terra?

La ramaderia és l'activitat humana que més superfície terrestre ocupa. L'àrea total dedicada a les pastures equival al 26% de la superfície terrestre lliure de gel i l'àrea de pastures dedicades a la producció de pinso ocupa el 33% del total de terra cultivable.
En total, es destina a la ramaderia un 70% de la superfície agrícola i més d’un 30% de la superfície terrestre del planeta.

Els metres quadrats de terra cultivable per a alimentar a una sola persona varien depenent de l'alimentació que es dugui a terme; per exemple, es necessiten aproximadament 78000 metres quadrats per a una dieta omnívora, uns 8000 metres quadrats per a una vegetariana i uns 4000 metres quadrats per a alimentar a un/a vegà/na.
A escala mundial podem parlar de dades realment preocupants. Un 33% de la producció de cereals és destinada a alimentar animals de granges i un 95% de la producció mundial de soja. Depenent de l'animal al que ens referim, retorna entre una desena i una tercera part del valor nutritiu del gra amb que és alimentat quan serveix d’aliment per a les persones.

Pel que fa a la pèrdua de la biodiversitat, es podria arribar a pensar que la ramaderia és la primera responsable d'ella, ja que constitueix prop del 20% del total de biomassa animal terrestre, té una alta participació en la degradació del sòl, la sedimentació de les zones pesqueres i la propagació d'espècies no autòctones i és una de les principals causes de desforestació (i per tant pèrdua d'hàbitats naturals).

Aquesta última s’ha vist augmentada a nivell mundial per l'augment de demanada de productes càrnics en les últimes dècades. Especialment a Amèrica Llatina on un 70% de les terres amazòniques s'han convertit en pastures i cultius per a pinsos. Només al Mato Groso del Amazones es perden set mil arbres per minut (equivalent a set camps de futbol) per convertir el territori en lloc de pastura per ramats.


El problema de la deforestació s’ha de sumar al fet que el 20% de les pastures i praderes mundials presenta degradació per sobrepastures, compactació i erosió causada pels ramats tot i que el 73% d'aquestes pastures se situen en espais àrids on difícilment es pot cultivar i els remats són l'únic sustent per a la població local.


Segons la FAO (2006) si sumem les emissions produïdes al llarg de la cadena de producció dels productes ramaders comptant amb la producció de pinsos, la producció animal i el CO2 del transport i elaboració dels productes càrnics, el sector pecuari causa en total un 18% dels gasos d'afecte hivernacle entre els quals CO2 (el 9% procedent de les activitats humanes), Òxid nitrós (el 65% d'origen humà), amoníac (el 64% i en part significativa de la pluja àcida), Metà (el 37%), etc.

Respecte els nivells de metà, cada vaca emet entre 500 i 700 litres de Metà al dia, l’equivalent al que generaria un cotxe 4x4 recorrent 55 km a la jornada. És a dir, una sola vaca produeix en un any els mateixos gasos que un vehicle recorrent 70.000 km, una volta i mitja al voltant del món.

Passant a un altre recurs molt preuat, l’aigua dolça, la ramaderia és responsable del 8% del consum mundial d'aquest recurs i contribueix aproximadament 10 cops més a la contaminació d'aquesta que les persones (o consum directe) i 3 cops més que la contaminació industrial (olis, carbó, manufactures...).  Per a fer-ho més visual podríem dir que 1 kg de carn bovina requereix aproximadament 15000 litres d'aigua mentre que la mateixa quantitat de blat en requereix aproximadament 1000.

Tenint en compre que es preveu que un 64% de la població mundial viurà cap al 2025 en conques sota estrès hídric (falta d’aigua), l'ús d'aquest recurs posa en una posició crítica els requeriments de la ramaderia.

Què passa amb la ramaderia ecològica?

La ramaderia “ecològica” acostuma a estar lligada a pobles i espais no tant urbanitzats on s’intercala agricultura i ramats d’animals de manera simbiòtica i sol estar molt lligat a la manera de fer tradicional. Cada cop hi ha més iniciatives a nivell individual i associacions de productors que s’impliquen en la búsqueda de canals alternatius de venta de productes artesanals, de circuits curts i de qualitat.
La ramaderia ecològica és una aposta de caire més aviat decreixentista i molt més respectuosa amb el planeta.
En llocs amb molt poca disponibilitat d'aigua es fa ramaderia adaptada on té una funció de subsistència, emmagatzematge i aprofitament energètic en forma concentrada. Però si bé aquest tipus de ramaderia es fa de manera que té molta menys implicació en tots els processos descrits anteriorment (contaminació, tales…) per a la ramaderia industrial, no deixa de ser una mirada antropocèntrica i egoista cap als animals que seguim considerant coses, recursos a explotar, màquines de produir. Tots acaben al mateix escorxador.
Tot i que realment és cert que en certs contextos agrícoles els animals “de granja” tanquen el cercle dels cultius amb els seus fems, una simbiosi és possible sempre que es tracti cada individu amb el respecte a la vida que es mereix, tant sigui una vaca com un porc com una gallina sense tendir a l’objectització d’aquests animals.

No existeixen raons ètiques ni nutricionals per a perpetuar un sistema d’explotació i assassinat de milions d’animals a tot el món. La mort no és moralment acceptable encara que sigui de forma ecològica, perquè la explotació és explotació i la mort és mort.
Els animals segueixen sense ser tractats com éssers amb la capacitat de sentir dolor i els seus drets són trepitjats amb el total consentiment i recolzament de les lleis tal com passava temps enrera amb les víctimes del racisme i sexisme.


Indígenes de l'Amazones (Brasil) desplaçats.
Foto: Greenpeace

El veganisme no és una opció personal, el veganisme és una idea política de justícia alimentària i social.


2.000 milions d’animals moren cada setmana vivint en pèssimes condicions on molts ni arriben a veure la llum del sol, separats de les mares o de les seves cries, alimentats amb hormones i antibiòtics, morint joves. Aquest és el problema de justícia més greu des de l'abolició de l'esclavitud, és un holocaust diari.

Des del veganisme i l’ecologisme us proposo un repartiment just de les terres, un sistema alimentari que abasteixi a totes i cada una de les persones del planeta, on els cereal alimentin a les persones que passen gana i l'aigua que es veuen les vaques sadolli a tothom. Una societat de justícia alimentària on els ramats no facin d'embut per on deixar anar els recursos.

Des del veganisme s'aposta per un model de vida més respectuós amb els animals, on la ètica sigui real i se'ls consideri individus d'interès propi, on no existeixin presons per a innocents ni escorxadors per a saciar el paladar a uns quants. Un model de vida respectuós i just amb els països empobrits on actualment s'acaparen les terres en poques mans per alimentar l’altra banda del món, un model de vida on l'Amazones no es tal·li per a fer hamburgueses ni s’ompli Amèrica Llatina de monocultius transgènics per a fer pinso.
Repensar la globalització que ens ha portat a la sobreexplotació del sòl, dels recursos i de les persones i que contamina a cada pesticida, a cada antibiòtic o a cada tona de CO2 llençada a l'atmosfera.

Amb el creixement demogràfic s'ha augmentat la demanda dels productes càrnics i la globalització ha anat transformant, poc a poc, les preferències alimentàries de tots els racons del planeta.
Es preveu que,seguint les tendències actuals, pel 2050 la producció de carn s'incrementarà en més del doble passant de 229 milions de tones al 1999/01 a 465 milions de tones i la demanda de llet de 580 milions a 1043 milions de tones. Al final més carn, més granges, més contaminació, un augment de l’efecte hivernacle i l’increment de la crisi de recursos, més pobresa i més explotació.

A aquest ritme tenim Terra per a pocs anys, però hi ha una manera clara i senzilla d'aturar el desastre. Pels animals, per el medi ambient.

  • Autor: Gisela Torrents Monegal
  • Estudis: 3r Ambientals

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada