Cap a un nou paradigma en la gestió dels residus: L’ECRZ i Argentona.

El post a continuació ha estat realitzat gràcies a una entrevista confeccionada per la Directa. Agraïm a aquest mitjà de comunicació crític la informació al respecte i la seva aportació a un periodisme compromès que fa la nostra societat una mica més lliure.

L’Estratègia Catalana Residu i Emissió Zero (ECRZ) és una iniciativa sorgida el febrer de 2011 que intenta respondre a alguns dels reptes del nostre segle, repensant els nostres sistemes de producció i consum per tal de construir sistemes més integrats i circulars. Planteja diferents models coherents amb la cada vegada més reduïda disponibilitat de recursos i amb la impossibilitat d’adaptacions tecnològiques a aquest escenari.

Així doncs, neix com un espai de reflexió per tal d’impulsar un debat entorn de les polítiques de prevenció, més que no pas de reparació, en el sí de la societat i de les polítiques públiques, per tal de reformar les visions industrials i d’ordenació dels sistemes de distribució i consum.

Els grans objectius de l’ECRZ són:
    • Avançar cap a una economia circular en què tot residu pugui ser transformat en matèria primera.
    • Evitar la generació de residus en la mesura que sigui possible.
    • Evitar la disposició en abocadors i incineradores de residus que puguin ser reutilitzats, reciclats o compostats.
    • Promoure l'ecodisseny i la política integrada del producte.
    • Eliminar aquells productes pels quals no hi hagi tecnologia sostenible viable que els pugui integrar novament en el medi o transformar en un nou producte.
    • Eliminar les emissions de CO2 derivades de la gestió dels residus.

Un bon exemple de l'aplicació d'aquests principis ens l'ofereix Joan Pujol, Tècnic de Medi Ambient a l’Ajuntament d’Argentona i membre de l’Estratègia Catalana Residu Zero explica com Argentona s’ha convertit en un exemple a Europa de la gestió de residus. Aquest municipi de vora 12.000 habitants ha passat de 20% de recollida selectiva a un 70%, a més de tenir una reducció general del volum de residus.

L’any 2000 la incineradora de Mataró es trobava al límit de la seva capacitat de funcionament. Això va fer que els alcaldes de la zona apostessin per la reducció de residus com una solució a l’atzucac. A Argentona es va impulsar el retorn a la recollida porta a porta (com ja es feia a Tiana i també a Argentona anys enrere) a més del pagament per generació, que consisteix a pagar per nombre de bosses de residus, de tal manera que paga més qui genera més, mesura que va ser compensada amb una disminució d’un 40% de la taxa municipal d’escombraries.

Incineradora de Mataró. Font: lacarpetaweb.blogspot.com.
Les conseqüències d’aquestes dues mesures van ser immediates. Els residus recollits al porta a porta eren d’alta qualitat, de tal manera que eren fàcilment venuts a les empreses del sector. A partir de la fracció orgànica es podia crear compost de qualitat, enfront del compost de mala qualitat dels Ecoparcs. Gràcies al pagament per generació s’ha aconseguit reduir en un 14% el volum total de residus.

Joan Pujol creu que aquestes mesures preses a Argentona serien aplicables a models urbans majors, com Barcelona, argumentant que mesures d’aquesta mena ja s’apliquen a grans ciutats com Milà. Creu que es tracta de voluntat política, en tant que a la Regió Metropolitana de Barcelona s’ha optat pel tractament dels residus al final del seu cicle, amb les grans construccions dels Ecoparcs íntimament lligats a les grans empreses del sector. Aquestes infraestructures, que produeixen energia elèctrica, han passat recentment a ser deficitàries a causa de la retirada dels ajuts a les renovables del Govern Espanyol.

“Amb la nostra experiència local demostrem que és possible un futur sense incineradores. Si l’administració municipal i el govern de Catalunya està per la labor, podem reduir substancialment el rebuig i augmentar exponencialment el que reciclem.”

Durant anys, múltiples associacions han alertat del perill de les incineradores i d’aquest model de gestió tan íntimament lligat al món empresarial. Segurament, aquestes mesures, junt amb altres encara per descobrir, ens poden portar cap a una gestió més integral i sostenible dels nostres recursos on tots i totes hi tinguem cabuda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada