ACTUALITAT AMBIENTAL. Resum d'estiu.

Torna al blog l'actualitat ambiental! El millor recull de notícies ambientals comentades amb el toc d'humor just per no defallir. Aquí les teniu!

Que no hi ha ningú millor en tota la Unió Europea? 

Espanya: aquell país idílic de la península ibèrica on tothom és feliç, on les subvencions a les renovables estan pels núvols, on les facilitats per a l’autoabastiment energètic són puntals al món, on els cabals ecològics dels rius estan calculats de forma que no es pugui afectar als seus ecosistemes, on hi ha una llei de Parcs Nacionals amb l’únic objectiu de la qual és protegir el territori, on…
I en aquest país tan fanstàstic qui és l’únic home que podria liderar el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient? Si, has pensat bé… Miguel Arias Cañete! qui, a més del seu gran paper en la defensa del territori, també ha demostrat en diverses ocasions tenir un gran respecte per les dones.
Però el talent de Miguel Arias Cañete pel sector de l’energia i el medi ambient no podien quedar estancats dins les barreres pirinenques, així que un dia va decidir presentar-se a les eleccions europes encapçalant la llista del seu partit d’esquerres, ecologista, cubista, independentista, democràtic i charlie-sheenista.
Un cop passades les eleccions i havent aconseguit 16 diputats, en Miguel es sentia trist: necessitava més protagonisme per poder exhibir tot el seu potencial filantròpic.
Així doncs, va anar a fer un cafè amb el “presi” de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, homòleg de Cañete a Luxemburg amb el seu Chrëschtlech Sozial Vollekspartei.
Després d’una conversa on en Miguel es va haver d’empassar dues hores i mitja d’en Jean Claude parlant sobre la futura progressió que faria la selecció de futbol de Luxemburg, va obtenir el premi que des que es va fer soci de Greenpeace, Ambient Crític i l’Hortet anhelava: la cartera europea d’Energia i Canvi Climàtic.
Així que tranquils ossos polars… conservarem l’Àrtic amb aire condicionat!


Alegrar-nos de la desgràcia

Transport públic a meitat de preu?! Quin escàndol! L’administració tira la casa per la finestra! “Yo no soy tonto”, exclamen els usuaris de metro, bus, burritaxi, tram, FGC i tren, mentre són quasi ofegats dins els vagons més plens de persones que de molècules d’aire.
Quina nostàlgia que ens entra quan els preus del viatge de TMB eren només lleugerament superiors a un preu raonable.
Doncs per una vegada no fem broma amb l’entrada d’una notícia: el cost del transport públic es reduirà fins a la meitat del seu preu actual. “Permanentment?”, pregunten els optimistes. Doncs no, només durant els “episodis de màxima contaminació atmosfèrica”.
Durant aquests períodes en els quals Satanàs ens visita, també s’encariran els preus dels peatges i dels aparcaments públics de la ciutat de Barcelona (fins a un 25%).
Esperem que aquest increment del preu i en conseqüència increment de la recaptació s’usi directament per a, per exemple, fons de bonificació per a empreses que apostin per a MTD’s sostenibles.
Referint-nos un altre cop al transport públic… no seria bo fomentar-lo al llarg de tot l’any amb preus més econòmics que els actuals? Al final acabarem per desitjar aquests episodis de contaminació per poder anar amb trasport públic per un preu raonable!

Ja queda poc per lamentar-nos

Tot i que d’aquí menys d’un mes ja no ens afectarà perquè ja serem independents, cal informar d’aquesta notícia: el nivell del mar a les costes espanyoles haurà augmentat entre 60 i 72 centímetres sobre el nivell mitjà de les últimes dècades. A Canàries, com que van una hora més tard, no podran llegir aquesta notícia al blog d’AC a temps i per això el nivell pujarà fins a prop de 80 cm.
Tot i que potser algun inconscient que viu lluny de la platja encara s’alegrarà perquè la té cada dia una mica més aprop, estem davant d’una problemàtica molt seriosa i que toca de ple un dels eixos vertebradors de l’economia espanyola: la visita guiada d’aiguamolls… (si clar). Evidentment parlem del sector turístic, consumidors de paella, toros i vestits de sevillana. Tot i que realment també afecta als ecosistemes costaners, és normal que aquest impacte passi en segon pla, just darrere dels elegants apartaments turístics de la Barceloneta.
Però realment no cal que ens preocupem ni una mica per l’augment del nivell del mar… recordeu que ja tenim a en Cañete de comissari d’Energia i Clima!

Un cop més, la majoria silenciosa té raó

Un dels elements que marca la diferència  a l’hora de parlar d’estats  democràtics reals o de burdes imitacions parlamentàries és el nivell de transversalitat que prenen les decisions efectuades pels governants i dirigents. Les prospeccions a Canàries en contra de la voluntat dels ciutadans demostren una vegada més que l’estat espanyol és situa un cop més en el segon cas, el de les burdes imitacions. Resulta obvi, ja que només es pot arribar a entendre la idea cambiar i soterrar un dels tresors amb més valor ecologic i medi ambiental que li resten a l’estat espanyol, tresor que porta generant riquesa i vida en armonia amb l’ecosistema durant molt de temps per un tresor que suposarà l’esgotament a mig i llarg termini del primer, des de la butaca del Congrés del Diputats o des dels despatxos de les oficines de Repsol ( empresa encarregada de duur a terme les tres prospeccions aprovades que s’inicien aquets mes) .
No volen deixar que els habitants de les Illes Canàries es manifestin democràticament respecte a si estan d’acord a duur a terme les prospeccions amb tots els perills i riscos medi ambientals que comporta, no perque tinguin por al possible resultat, que ja el coneixen i com en el cas del referendum català va totalment en contra dels seus interessos, si no perque els hi fa por que es faci massa notori a la resta de l’estat o a la comunitat europea i la pressió els asfixiï. No nomès està en lloc donar la volta a la dependencia energètica de l’estat com defensa el govern del PP, estan en lloc molts elements que no tindran cap cost asumible per cap administració ni empresa privada sino ajudem a la majoria silenciosa de les illes.

  • Autor: Martí Rufí i Daniel Alfaro
  • Estudis: 3r de Ciències Ambientals

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada