Actualitat ambiental. Març 2014


Pla... Hidrològic?

Obrim l'actualitat ambiental d'aquest mes amb quelcom que es va aprovar l'últim dia del passat mes de febrer (fonts fiables ens confirmen que ho van fer aquell dia i no l'endemà perquè no tinguéssim temps d'incloure-ho a l'actualitat del febrer): el Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre.

Aquesta nova perla del govern estatal fixa, entre d'altres mesures, el cabal mínim del riu per trams. El tram que més ha cridat l'atenció ha estat el que passa per la ciutat de Tortosa, fixat en 100 metres cúbics per segon. La principal pregunta que ens fem els que no tenim ni idea sobre la temàtica és: són els cabals pautats pel govern espanyol els necessaris per a una adequada conservació del riu Ebre i del seu delta?

Evidentment, segons el govern espanyol segur que sí. La nostra col·lega Soraya Saenz de Santamaría (que l'altre dia va trucar per informar-nos que llegia freqüentment el nostre blog) va defensar a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres en nom del Ministeri d'Agricultura que per primer cop es garanteixen cabals ecològics per a 41 punts del riu.

A l'altra banda del ring tenim diferents actors involucrats:

Generalitat de Catalunya: el govern (fins d'aquí poc) autonòmic defensa, mitjançant el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, que el model aprovat pel govern espanyol és “lesiu” per a la conservació del riu i per evitar la regressió del Delta. Vila considera que el cabal mínim fixat pel nou Pla no té en compte els requeriments ambientals reals del tram més baix de la conca i que s'allunya molt de les xifres demanades per la Generalitat prèviament.

Plataforma en Defensa de l'Ebre: l'organització amb més força de les terres del Sud de Catalunya s'oposa frontalment al nou projecte. La PDE ha anunciat mobilitzacions perquè considera que el cabal mínim fixat a la desembocadura resultarà del tot insuficient per assegurar el futur del Delta. L’organització també preveu que l'increment de les concessions per a regadiu no es durà a terme i una part d'aquestes s'acabarà transvasant.

Molts més: també s’han manifestat en contra la Diputació de Tarragona, Ambient Crític, Ajuntament de l'Ebre... i el PP de Tortosa!

Resumint:

Actors a favor: Govern Espanyol

Actors en contra: la resta de la humanitat.

En quin bàndol esteu?


El Vol MH370. Com buscar una agulla en una fàbrica d'agulles

Així titula la següent noticia la pàgina web elplasticomata.com la cerca de les restes del vol MH370 de Malaysia Airlines, desaparegut el passat 8 de març i del qual sembla s'han trobat les restes via satèl·lit més de dues setmanes després. En la mateixa direcció titulava l'article la cadena CNN: “One piece of debris among billions” (Una peça de runa enmig de milions).

I és que la notícia de la CNN comença amb una conclusió ben clara: “Dues setmanes després de la desaparició del vol MH370, només una cosa és segura: l'oceà és ple de porqueria, literalment”.

Segons el doctor M.A. Sanjayan, director científic de Conservation International, els oceans estan plens de deixalles, la majoria de les quals són plàstic, i d'aquestes, només una petita part prové d'embarcacions.

Sintetitzant: la majoria de deixalles que es troben als oceans provenen de la part terrestre del planeta. I és que prop d'un terç de la població mundial viu a menys de 60 milles (96.6 km) de la costa.

Que els oceans siguin una barreja d'aigua i plàstic provoca el que s'anomenen “grans sopes de plàstic”, que s'absorbeixen per la vida marina i entren a formar part de cadenes tròfiques que quedaran alterades.
"The world does use the ocean as its toilet, and then expects that toilet to feed it"
Notícia de la CNN: http://edition.cnn.com/2014/03/21/world/missing-plane-ocean-garbage/


Última hora: Japó haurà de parar de caçar balenes dins el programa JARPA II

Aquest 31 de març a les 10 del matí, el jutge Peter Tomka del Tribunal Internacional de la Haya llegia aquest paràgraf: “Japó haurà de revocar qualsevol autorització, permís o llicència existent concedida en relació al programa JARPA II, i abstenir-se de concedir nous permisos pel manteniment de l’esmentat programa”.

Fem una petita síntesi del procés: la caça comercial de balenes va ser prohibida a tot el planeta l’any 1986. Vuit anys més tard, el 1994, l’oceà antàrtic va ser declarat Santuari de les Balenes.

Tot i les restriccions a la caça d’aquests grans cetacis, Japó porta des d’aquell any matant més de 10.000 balenes just en aquesta zona, defensant l’esmentada acció com a caça “científica” emmarcada dins el programa JARPA II.

Però fa 4 anys, el govern australià va denunciar el govern del Japó per davant la ONU.

Finalment, l’últim dia d’aquest mes de març, el màxim tribunal de les Nacions Unides ha dictat sentència a favor d’Austràlia, la qual al·legava que amb la caça de balenes, Japó incomplia la Convenció Internacional per a la Regulació de la Caça de Balenes firmada a Washington l’any 1946, a més d’altres acords i obligacions per la seva defensa i protecció.

Així doncs, Japó haurà de posar fi a a la seva caça “científica” de balenes a l’Oceà Antàrtic.

Eres libre, Willy.


Presentat l'Environmental Justice Atlas

Acabem l'actualitat ambiental del mes de març “escombrant cap a casa”, i és que un estudi liderat per investigadors experts de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha presentat a Brussel·les l'anomenat Atles de Justícia Ambiental.

Aquest mapa interactiu disponible a la pàgina web http://www.ejatlas.org representa uns 2000 conflictes de justícia ambiental oberts a tot el món, dels quals 32 formen part del gran, indivisible i etern Regne d'Espanya. Entre ells trobem la línia de Molt Alta Tensió (MAT) de Girona o la protecció del linx ibèric.

Navegant a través del mapa podem clicar damunt de qualsevol conflicte i se'ns subministrarà la informació necessària per a conèixer-lo de primera mà: nom del conflicte, país, tipus de conflicte en diferents nivells, descripció, empreses involucrades, mobilitzacions...

En paraules de Joan Martínez Alier, director del projecte EJOLT (si, ambientòlegs, el de ¿Quién debe a quién?), “l'Atles mostra com els conflictes ecològics estan augmentant per tot el món, per les demandes de materials i energia de la població mundial de classe mitjana i alta. Les comunitats que reben el major impacte dels conflictes ecològics són pobres, sovint indígenes, que no tenen poder polític per accedir a la justícia ambiental ni als sistemes de salut”.

Us animem a fer un cop d'ull a la pàgina web, està realment bé! (en el cas que l'haguessin fet els de la UB no ens agradaria, evidentment)

EJAtlas.jpg

  • Autor: Martí Rufí
  • Estudis: 2n Ciències ambientals

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada