Parcs Nacionals: el pròxim negoci

Un dels elements més carismàtics i diferenciadors que conformen el nostre país i dels quals els catalans i catalanes ens podem sentir més orgullosos per la bona feina feta fins ara (tot i que com sempre, insuficient), i que constituixen part del nostre preciós i exhuberant patrimoni natural, és la Xarxa d’espais protegits pel Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN).

Tenim un tresor a casa nostra pel que respecta a biodiversitat ambiental, protegit per una xarxa que va de l’alta muntanya a les planes litorals i que, òbviament, s’inclou dins del projecte europeu Xarxa Natura 2000. Aquesta xarxa suposa el 30% del territori de Catalunya i se sustenta en 165 espais d’especial valor ecològic que es divideixen en 4 categories segons les seves necessitats de protecció, de les quals s’encarreguen també les administracions locals:

  • Parcs Nacionals
  • Paratges naturals d’interès nacional
  • Reserves Naturals
  • Parcs Naturals
L'Estany de Sant Maurici en primer plà i Els Encantats al fons - per: Josep Renalias
Fins aquí tot correcte i en ordre, l’estany estava tranquil i sense gaire moviment fins que l’actual govern de l’Estat espanyol s’ha proposat agitar una mica els peixos. Un fet normal, si tenim en compte que en la nostra societat és un clàssic que cadascú vulgui deixar la seva empremta un cop arriba al poder.

I és que fa unes setmanes el Consell de Ministres va donar llum verda a l’avant projecte de llei de Parcs Nacionals, liderat pel Ministre d’Agricultura i Medi Ambient Miguel Arias Cañete. Una llei que suposa canvis molt importants en la gestió i protecció d’aquests espais protegits i que a més a més incorpora un fet històric fins a l’actualitat, i és que per primera vegada es preveu permetre activitats comercials dins els parcs nacionals, com poden ser per exemple rutes de navegació o activitats de vol. Estem doncs, davant una llei recentralitzadora que topa amb competències sobre les quals té control la Generalitat; una llei que provocarà un pas enrere en matèria de protecció ambiental i que té un únic objectiu: recaptar diners. A Catalunya, dels 165 espais protegits dels que disposem, com mencionàvem anteriorment, es veuria afectat, sobretot, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

No és d’extranyar, però, que aquesta idea se li hagi ocurregut al mateix ministre que planeja instaurar una tarifa de l’aigua fixa mensual als pagesos, inclòs en els mesos que no tenen collita. Tota una genialitat, sens dubte… tot i que potser aquest home s’ha confós de Ministeri.

La resposta del govern de la Generalitat va arribar el dia 19 de febrer, amb la proposta al Parlament, per part del Conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, d’un pla ambiciós que consisteix en ampliar en set espais més la xarxa de parcs naturals en un període de deu anys. La primera fase estarà protagonitzada pels nous Parcs Nacionals de les capçaleres del Ter i del Fresser, el Montsec i les muntanyes de Prades, passant a formar part així de la xarxa d’espais protegits en el període 2014-2017.

La nostra posició des d’Ambient Crític no pot ser sinó crítica i de rebuig amb els plantejaments del Ministre Arias Cañete per intentar extreure un cop més un benefici econòmic envers el perjudici ambiental i de precaució i prudència amb el pla del govern de la Generalitat, ja que caldrà estar molt atents a la composició final d’aquets nous espais protegits i a l’assignació de recursos econòmics, logístics i humans.

  • Autor: Daniel Alfaro
  • Estudis: 2n Ciències Ambientals

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada