Actualitat Ambiental. Febrer 2014



El nou Bulli ¿Una oportunitat o un engany?


El passat 8 de febrer va aparèixer a tots els mitjans de comunicació catalans la notícia que el Parlament tramitaria una llei única, exclusiva i a mida del nou projecte gastronòmic del més que conegut cuiner Ferran Adrià, el qual ocuparia part del Parc Natural de Cap de Creus, en la seva zona situada a la Cala Montjoi. Segons els impulsors del projecte, les instal·lacions, d'uns 4000 metres quadrats, quedaran totalment integrades al paisatge de la Cala, ja que gran part seran soterrades.

Un petit resum de l'evolució que ha seguit el projecte (via el Punt Avui):

“Inicialment, quan es va presentar la fundació d'El Bulli es va parlar d'un increment del 20%, d'acord amb la normativa. Després es va iniciar el procés per declarar d'interès públic El Bulli Foundation per permetre un creixement de fins a un 50%, i d'una superfície de 1.312 m². El que demana ara Ferran Adrià és una edificació de 3.919 m².”

Aquesta vegada us proposem un nou format per encarar aquesta problemàtica; a continuació teniu dues columnes, una amb els actors a favor que ens exposen els suposats avantatges que proveiria aquest projecte, i una altra amb els actors en contra que ens manifesten suposats inconvenients o desavantatges. Així cadascú pot treure la seva pròpia conclusió.

Taula Febrer.png

A partir d'aquestes premises i opinions i amb el reportatge que en va fer el programa Migdia de 8tv ( http://www.8tv.cat/migdia/videos/societat/bulli-cala-montjoi )... que comenci el debat!


Hi havia alternatives al sacrifici de la girafa Màrius?


Si en el darrer mes hi ha hagut alguna notícia polèmica relacionada amb animals, aquesta és la de la girafa Màrius.

La girafa Màrius tenia 18 mesos de vida quan va ser executada amb un tret de pistola pneumàtica, per, posteriorment, ser oberta en canal i esquartarada per servir d'aliment als lleons del zoològic de Copenhaguen, on habitava també el jove animal sacrificat. Cal afegir que tant l'esquartaració com el tiberi de les feres estava obert al públic, entre els quals destacaven nombrosos nens i nenes.
Els motius exposats tant pel portaveu del zoològic Tobias Stenbaek Bro com pel seu director Ben Holst eren purament científics, al·legant que el sacrifici es feia per evitar l'endogàmia, produïda quan dues girafes amb parentesc es reprodueixen entre sí. Com que els gens de la girafa Màrius ja estaven representats en el zoològic, no volien que aquest animal es reproduís amb cap dels seus parents.

La girafa va ser esquarterada davant públic de totes les edats
Els dos representants de l'entitat van assegurar que es cenyien a les bases de l'Associació Europea de Zoològics i Aquaris, la qual busca evitar consanguinitat entre girafes.

Realment, sense difusió mediàtica, aquest hagués estat un cas que hagués passat desapercebut. Però més de 27.000 firmes a la plataforma change.org amb el títol “Salvem a Màrius” i l'oposició de diverses entitats en defensa dels drets dels animals van fer que fos un cas que s'estengués a tot el món. Fins i tot hi va haver parcs, com el Yorkshire Wildlife Park de Regne Unit que es van posar en contacte amb el zoo de Copenhaguen per informar-los que ells tenien espai per a un altre mascle de girafa. Altres opcions com la castració també van ser ignorades.

I ara ens preguntem... realment no hi havia cap alternativa per salvar una girafa de 18 mesos? Realment calia exposar la seva obertura en canal al públic minuts després de ser abatuda?


Consens de tots els partits polítics per a les europees sobre medi ambient


Doncs no, evidentment que no parlem de partits polítics. Només volíem fer un experiment sociològic com el de Salvados de fa uns dies per veure si algú s'ho empassava.
El consens és al que han arribat les 5 organitzacions ambientals amb més pes a l'Estat Espanyol: Amigos de la Tierra, Ecologistas en Acción, WWF, Greenpeace i SEO/BirdLife.
Aquestes 5 entitats plantegen 14 propostes a tots els candidats al Parlament Europeu, amb intenció de convertir aquesta institució en “un actor essencial en el canvi cap cap a la sostenibilitat”:

1.- Assegurar que la Unió Europea adopti per l'any 2030 tres objectius diferenciats, ambiciosos i vinculants de clima i energia.
2.- Fomentar la transició cap a un model energètic renovable, just i democràtic.
3.- Establir polítiques integrals que prioritzin la reducció de residus i l'ús de recursos.
4.- Aturar la pèrdua de biodiversitat a Europa per l'any 2020.
5.- Aconseguir mars més sans.
6.- Recolzar una agricultura que garanteixi la biodiversitat i un medi rural viu.
7.- Garantir uns rius amb vida i una nova cultura de l'aigua a Europa.
8.- Aturar la desforestació i degradació forestal a nivell europeu i global.
9.- Adoptar mesures per a una gestió racional dels productes químics perillosos.
10.- Limitar la contaminació de l'aire a nivells concordants amb les últimes recomanacions per a la salut.
11.- Oposar-se a qualsevol tractat de lliure comerç que debiliti les normes de protecció ambiental i social i a la firma d'acords comercials amb països que vulnerin el dret internacional.
12.- Situar la justícia ambiental i social en el cor de les polítiques comercials per a reduir la pobresa, la desigualtat i la crisis ecològica global.
13.- Eliminar subvencions que perjudiquin el medi ambient i avançar cap a una fiscalitat més sostenible.
14.- Garantir el dret a la informació, participació i justícia per a la ciutadania europea.

Us deixem el DOCUMENT SENCER.

  • Autor: Martí Rufí Salís
  • Estudis: 2n Ciències Ambientals

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada