Actualitat Ambiental. Desembre 2013 - Gener 2014

Renovables SÍ, però no a qualsevol preu


Obrim la publicació d'actualitat ambiental amb el que és una de les notícies més importants que toca de ple el nostre territori: la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en contra de la Generalitat i a favor dels grups ecologistes IAEDEN (www.iaeden.cat) i ARA (www.albera.eu) que comporta l'anul·lació al conjunt de 37 municipis de 10 comarques diferents del pla anomenat Zona de Desenvolupament Prioritari d'implantació eòlica (ZDP).

Els principals motius adjuntats pels 2 grups ecologistes al contenciós administratiu interposat al pla han estat la poca voluntat per incorporar la participació pública al projecte i la completa ignorància pel que fa a les normatives ambientals vigents. A més, el pla inicial incorporava el projecte per a la col·locació de molins enmig de paratges naturals, enlloc de posar-los al corredor de les infraestructures, aprofitant així terreny ja alterat.

Deixem a continuació la nota de premsa emesa per l'IAEDEN després de la notícia.
Deixem a continuació el manifest emès per la plataforma ARA.

Per Nadal, mengem amb cap

Tot i que ja hagin passat el Nadal i el Cap d'Any, us deixem amb un article crític de la periodista i investigadora en polítiques agrícoles i alimentàries, Esther Vivas, que tracta, entre d'altres, dels milers de quilòmetres que porten a les espatlles i al pèreion els galls o els llagostins que tant es consumeixen per Nadal.

“Els aliments quilomètrics s’han convertit en part de la nostra alimentació quotidiana. Menjar carregat d’injustícia amb les persones, els animals i el medi ambient. L’alternativa rau en el consum local, ecològic, sense explotació animal, pagès, de proximitat, a petita escala. Apostem per un consum crític tant per Nadal com els 365 dies de l’any.”

Article complet:


El “Foie Gras”, el plat tacat de sang d'aquestes dates

Un altre dels aliments que més abunda a les nostres taules durant aquestes festes és el “Foie Gras”, un tipus de menjar en creixent demanda durant els últims anys molt apreciat especialment per la gastronomia francesa. Al marge del gust, cal que mirem una mica més enllà del nostre paladar per saber quin és el seu origen i quin procés s'ha dut a terme per a produir-lo.

El foie gras està fet amb el fetge hipertrofiat d'una oca o d'un ànec que ha estat sobrealimentat.

Però el principal problema ètic (per algú amb una mica d'ètica, evidentment) amb aquesta sobrealimentació és el modus operandi que es duu a terme: s'usa un tub metàl·lic de 20-40 cm que s'introdueix al tub digestiu de l'animal per així engreixar-lo directament i que el fetge s'hipertrofiï més ràpidament per així cobrir l'elevada demanda de Foie Gras.

Posteriorment, un cop el fetge ja pesa més de 300 grams en els ànecs o 400 en les oques, l'animal és penjat pels peus i se li efectua un tall al coll deixant que es dessangri lentament.

Si llegit ja és esgarrifant... amb vídeos és un infern:

http://www.youtube.com/watch?v=sagaooot_8Y (vídeos de “Igualdad animal” gravats en 2 granges de producció de foie gras, entre elles una a Vilamalla)
Font: Wikipedia

Legislació a la carta: Parcs nacionals

El passat 24 de gener el consell de ministres del govern central va aprovar el Projecte de Llei de Parcs Nacionals, que a més de suposar una nova eina de recentralització de l'Estat per desfer les competències de les comunitats autònomes (l'Estat pot actuar sobre els parcs nacionals a part d’aquestes), aixeca algunes restriccions pel que respecta a aquests tipus d'òrgans de protecció de paratges naturals. 

D’altra banda, també estableix nous criteris per a la nova creació de parcs nacionals, com per exemple l'augment d'hectàrees mínimes per a establir-ne un de 15.000 a 20.000.

Bàsicament, segons Theo Oberhuber (portaveu de Ecologistas en Acción), “els parcs nacionals cada vegada s'acosten més a parcs temàtics, on el més important és que hi vagi molta gent perquè deixin diners”.

Deixem la cobertura que va fer RTVE de l'aprovació, el qual conté una visió crítica que tendeix a zero:


Comunicat emès per Ecologistas en Acción: http://www.ecologistasenaccion.org/article27283.html


Quan guanyar un premi és una vergonya

Senyores i senyors! Nens i nenes! Equisetums totes i tots! Han arribat els premis més importants de l'any: els PublicEye, organitzats per les entitats Declaració de Berna i Greenpeace Suïssa! Aquells que reconeixen la irresponsabilitat respecte el medi ambient i la vulneració de drets humans! I els guanyadors són...

1- Premi del públic: GAZPROM, amb 95279 vots! Aquesta multinacional petrolífera, principal patrocinador de la Champions League de futbol, es va convertir, el desembre de l'any passat, en la primera empresa de la història en efectuar perforacions petrolíferes a l'Àrtic, concretament al Mar de Barents, al nord dels 3 països nòrdics. A més d'aquesta barbaritat, l'empresa russa és pionera en vessaments de petroli “accidentals”. Un recull de l'historial de Gazprom: http://publiceye.ch/es/case/gazprom/

2- Premi del jurat: GAP, amb 44342 vots! El gegant tèxtil nord-americà és una de les marques que s'ha negat a firmar el document “Acord sobre seguretat i protecció contra incendis d'edificis a Bangladesh” (Bangladesh Fire and Building Safety Agreement), acord promogut per més de 100 marques tèxtils després de l'enfonsament de la fàbrica Rana Plaza en aquest país on van morir més de 1.100 treballadores i treballadors. El premi també és degut en gran part a la hipocresia d'aquesta marca, promovent cortines de fum com la pàgina web pròpia http://www.wearecommitted.com/ (estem compromesos).

Un recull de l'historial de GAP: http://publiceye.ch/es/case/gap-inc/


Equilibri per tothom

L’ós bru (Ursus arctos) va estar a punt de desaparèixer del Pirineu durant la segona meitat del segle passat, fet sorprenent tenint en compte que fins l’any 1935 hi havia hagut exemplars d’aquesta espècie (fins i tot) als Ports de Beseït.

Aquesta extinció quasi total als Pirineus, que no va poder ser frenada per diferents normatives protectores establertes durant les últimes decàdes del segle XX, va portar les entitats competents (majoritàriament de Catalunya, Aragó, Navarra i França) a plantejar-ne la seva reintroducció mitjançant exemplars vinguts d’Eslovènia.


Des de l’inici del plantejament l’any 1993 d’aquest programa totalment necessari, les organitzacions promotores es van trobar amb la forta oposició de diferents col·lectius de ramaders i caçadors, bàsicament argumentada per la por intrínseca que genera la presència de qualsevol espècie d’ós en boscos propers i el pressentiment que aquest gran vertebrat ataqués ramats ovins dels pastors de la zona. Després de vàries manifestacions, es va decidir alliberar només una parella d’ossos al Pirineu francès, reduint la competència del departament català a bàsica vigilància.

Dues dècades després, ens trobem que la confrontació òrgans públics - pastors i ramaders ha minvat gràcies a un pla iniciat l’any 2010 que es basa: en l’agrupació durant la temporada d’estiu de diferents ramats ovins de diferents ramaders, en l’ús de gossos (bàsicament mastins) per a protegir les ovelles i en el tancament dels ramats en corrals durant el període nocturn. Tot això per evitar els atacs d’óssos. 

Des de fa 4 anys aquest pla ha progressat, de manera que durant aquesta edició s’hi han acollit fins a 14 pastors, agrupant un total de 3.000 ovelles.

Degut a l’èxit d’aquest pla, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Abduccions alienígenes, Pesca, Tir al Plat, Alimentació, Curling i Medi Natural, ha confirmat que donarà continuïtat a aquesta estratègia que actualment s’aplica a la vall de Cardós i a les valls d’Àneu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada