Crònica de les jornades de Sobirania Alimentària a la UAB (15 i 16 de novembre)

Jornades sobre la formació universitària davant del nou paradigma de la Sobirania Alimentària

Per aquelles persones que no vau poder assistir a les Jornades o per aquelles que vulguin recordar què es va dir al llarg d’aquell cap de setmana, us hem preparat un breu resum de les idees que creiem més rellevants.

Sessió del divendres al matí

Inauguració i presentació de les Jornades a càrrec d’en Xavier Such (ARAG-UAB) i la Sílvia Carrasco (Vicerectora d’Estudiants i Cooperació i presidenta de la FAS)

Comença la Sílvia presentant-se com a Directora de la FAS i antropòloga. Fa un repàs de la seva tesi sobre l’alimentació posant èmfasi a la seva dedicació al tema que ocupava les jornades.

En Xavier explica l’origen d’aquestes jornades i fa referència a l’estat actual del sector públic de l’educació universitària. Explica i dóna suport a l’acció de l’Hortet i Ambient Crític de no haver pujat a la taula de presentació.

La veu de la pròpia pagesia: Reflexions sobre el model agropequari convencional i globalitzat i el seu paper en la universitat presentat per Paul Nicholson (EHNE Euskadi - Via Campesina)

És presentat per Gustavo Duch (Revista Sobirania Alimentària), i emprèn la xerrada subratllant la necessitat de criticar la universitat, i remarca la importància de la definició del concepte de Sobirania Alimentària “com una idea no dogmàtica” amb una visió transformadora que no interessa que sigui objecte dels poders econòmics actuals, sinó que el planteja com una alternativa al capitalisme.

A partir de les experiències a Llatinoamèrica, pretén donar força a una investigació molt participativa i científica per demostrar que la Sobirania Alimentària pot alimentar tot el planeta. Remarca que tot i així, no és possible la coexistència entre l’agricultura ecològica i la industrial.

Les intervencions posteriors l’inciten a parlar del paper de la dona dins l’agricultura (que és fonamental en la Sobirania Alimentària), i sobre els transgènics; aquests els compara amb l’energia nuclear i el terrorisme, i comenta que la política dels OMG està basada en la privatització d’uns recursos que a més, no estan destinats a l’alimentació humana, cosa que implica greus problemes socials, econòmics, ambientals i de salut local i global. També incideix en el canvi climàtic.

Evolució històrica del paper de la universitat en relació a l’agricultura presentat per Pep Espluga (Sociòleg rural del Departament de Sociologia de la UAB), i la segona part La universitat com a agent de transformació en veu de Mamen Cuéllar (Instituto de Sociología y Estudios Campesinos, Universidad de Córdoba)


El primer fa un repàs històric a l’agricultura i destaca la revolució ecològica i les seves conseqüències, entre les quals hi ha la creació un vincle molt estret entre les Ciències Agràries a la Universitat i el sistema agroindustrial, relació que resulta polèmica de cara a la Sobirania Alimentària, com ja ha referenciat anteriorment Paul Nicholson.

La Mamen presenta la Universitat de Córdoba com a agent de transformació social, però detalla que aquest canvi de tendència no es podria donar si no fos per les persones i grups d’investigadors que la integren i que hi treballen i estudien. La ponent proposa augmentar el coneixement col·lectiu, basat en noves formes de pedagogia: combinació de classes a les aules amb classes al camp juntament amb els camperols.

Educació i investigació per a la Sobirania Alimentària a Europa: experiències, avenços, problemes i reptes a càrrec de Luca Colombo (Fondazione Italiana per la Ricerca in Agricultura Biologica e Biodinamica, Itàlia) i Eva Torremocha (Junta Directiva - International Federation of Organic Agriculture Movements)

Luca es planteja uns desafiaments centrats en reivindicar la importància que té un pagès en el sí d’una investigació, ja que els mateixos pagesos creen una gran riquesa i coneixements que cal aprofitar des de les escoles i universitats (a través de la pràctica, intercanviant coneixements i experiències “diàleg de sabers”, i revalorant els fracassos). S’hauria d’encarar tot això cap a la transformació del sistema alimentari, resistir a la expansió agroindustrial mitjançant la recerca autogestionada, i construir un moviment definit per la Sobirania Alimentària.

Eva Torremocha emfatitza que a Europa no es pot vincular l’agricultura amb la producció i amb la gent, ja que hi ha masses intermediaris. Defineix el concepte de “cooptació” com la desvirtualització i perversió de conceptes que fa que la societat en tingui una idea incompleta (agroecologia, Sobirania Alimentària…). Fa referència a una cita de Paul Nicholson dient: “Ya se ven sombras de las futuras grietas”, una crida esperançadora que es veu realçada gràcies a les aliances entre l’agroecologia i la Sobirania Alimentària, l’experiència adquirida i l’ampliació de perfils participatius en aquest moviment.

Sessió del divendres a la tarda

Diàlegs d'experiències: La formació agroecològica a l'Estat espanyol (1/2)

- Experiències des del professorat introduït i moderat per Daniel López, d’Ecologistas en Acción

ARAG-UAB (Grup de Recerca d’agricultura, ramaderia i alimentació en la globalització en veu de Xavier Such) - S’adonen que per abordar els temes sobre Sobirania Alimentària, cal que deixi de ser un àmbit estudiat multidisciplinàriament per passar a ser transdisciplinari. Això fa que varis departaments s’hagin unit per estudiar-ho junts, conjuntament amb camperols, grups agraris, sindicats, etc.

OSALA (Observatorio de Soberanía alimentaria y Agroecología, Instituto de Sociología y Estudios Campesinos de la Universidad de Córdoba a mans de Isabel Gara) - Promouen una xarxa de formació i de generació de coneixement a partir d’experiències agroecològiques. Cal donar visibilitat en aquelles realitats que passen desapercebudes en el sistema actual.

GRESCA-UAB (Grup de Recerca en l’Educació per la Sostenibilitat, Escola i Comunitat a càrrec de Mariona Espinet) - El problema de la Sobirania Alimentària l’atribueix a una gran alienització de la comunitat al sistema alimentari; ni els joves ni els adults són conscients de la feina que requereix produir aliments. Tot i així, les vegades que s’han establert horts, s’han incorporat grups interessats; aixó demostra que és un tema que preocupa a moltes persones. Proposa introduir horts a totes les escoles primàries i comunitats per incorporar la comunitat al sistema de producció dels aliments. També ressalta la necessitat de què totes les carreres haurien d’incloure aspectes en l’àmbit de l’educació ambiental, ja que l’educació és transformadora i cal un canvi transformador a la societat per resoldre aquests problemes.

Universitat de Vic (amb Marta G. Rivera com a portaveu) - Es realitzen estudis i treballs de post-grau de temes com l’agronomia però no enfocats la Sobirania Alimentària, cosa que és força greu, principalment degut a la falta de recursos econòmics i iniciatives encarades a aquest enfocament de la realitat. Remarca el poc pensament crític per part de l’estudiant i la falta d’horitzontalitat entre l’estudiant i el professor, ja que existeix una jerarquia que no permet que els estudiants i professors treballin junts.

Càtedra Tierra Ciudadana (UPV a mans de Sergi Escribano) - És un grup extern a la universitat que proposa projectes i crear un espai per acostar el món rural als estudiants. Pretén estrènyer la relació de construcció de coneixement bidireccional entre els moviments socials i la universitat.

- Experiències des de l'alumnat

Cal Rosset - Ferran Berenguer explica que la Cooperativa de la qual n’és membre, està constituïda per antics estudiants de Ciències Ambientals que argumenten la necessitat de què l’estudiantat s’ha de reivindicar per resoldre els problemes que els preocupen, com sempre ha fet.

ASSACO - És un grup d’estudiants de l’Escola d’Egricultura de Castelldefels (UPC), que critica la institució a la qual pertany per la falta de recursos i dedicació que se li dóna a l’agricultura ecològica. Aquests d’estudiants pretenen augmentar la seva formació pràctica mitjançant l’autogestió d’uns horts, xerrades, debats… Critica la rigidesa de les universitats, en tant que els professors són una via de coneixement, però no tenen ni sobirania ni poder, podrien ser uns actors clau per millorar la situació.

L’Hortet UAB - Està format per un col·lectiu d’estudiants que en la seva formació acadèmica no rep coneixements sobre l’agricultura ecològica i la busca de manera extraacadèmica. Cerca reaprendre les costums d’agrònoms. Busca ser crític organitzant xerrades, assemblees, etc. Critica la UAB perquè s’hi llancen 500kg de menjar al dia: Què passa llavors amb la Sobirania Alimentària?!

Ambient Crític - Enceten la presentació del col·lectiu criticant que des de la universitat no s’hi ensenya la història de l’agricultura a nivell global. Critica a la UAB en general per la falta d’interdisciplinitat en l’àmbit de les Ciències Ambientals: hi ha una falta de connectivitat entre departaments (ARAG i ICTA) i alumnes i coordinació entre professors, la qual cosa no fomenta un estudi interdisciplinari dels temes. Les retallades en l’educació pública han fet inviable la generació de debat crític que ajudin a transformar la societat.




Projecció del vídeo: Educar es la mejor manera de luchar

Document sobre l’educació dins el Movimiento dos Trabalhadores Rurais Sem Terra (MST) de Brazil, presentat pel seu guionista i realitzador Agustí Corominas.

El MST, a més d’ocupar terres i i fer que aquestes donin els seus fruits, considera l’educació fonamental. Ha creat més de 1000 escoles en els assentaments i campaments per tota la població: nens, joves i adults. El documental tracta també, d’altres reptes educatius que avui en dia es planteja com són l’alfabetització, la formació agroecològica i la formació política. La importància que el MST sóna a l’educació es manifesta en la creació d’una Escola Nacional, la Florestan Fernandes, on es du a terme la formació tècnica, pedagògica i política dels joves dels assentaments i dels moviments socials de l’Amèrica Llatina, formant d’aquesta manera els seus propis mestres i líders polítics.

Sessió de dissabte al matí

Sinèrgies entre la pagesia i la universitat: experiències pràctiques i nous desafiaments a càrrec de Maria Giner Gómez, activista agroecològica, membre i representant de La Kosturica i la Xarxeta de Pagesos Agroecològics

Com altres ponents reitera la falta de criteri de la universitat i l’esceptisisme d’alguns professors a l’hora d’explicar alguns conceptes que s’allunyen del model capitalista per excel·lència. Cosa que no es deix marge per despertar l’esperit crític als estudiants, que haurien de ser els impulsors dels moviments socials que portaran al canvi.

A La Kosturika (definit com a moviment agroecològic) es duen a terme projectes universitaris encaminats a aproximar els coneixements dels agricultors a l’investigador treballant directament amb la terra.

La Xarxeta de Pagesos Agroecològics té com a objectius l’intercanvi de coneixements (com a suport etnocultural) i d’hortalisses (a l’apropar-se més al consumidor). Cal tenir en compte que els coneixements dels pagesos de tota la vida són molt més valuosos que els que pot aportar la universitat, ja que els primers estan en perill de desaparició i cal seguir aplicant-los. Els preus dels productes que distribueix la Xarxeta no reflecteixen els costos de producció, que són molt elevats. Per això cal crear un mercat que tingui un públic més ampli conscienciat en la salut, la Sobirania Alimentària, etc. Ara per ara, no hi ha un consum suficient com per sobreviure com a agricultor d’aquestes característiques.

Diàlegs d'experiències: La formació agroecològica a l'Estat espanyol (2/2) introducció i moderació a càrrec de Patricia Dopazo, de Perifèries i la Revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas

- Experiències des de la pagesia

Jeromo Aguado, com a representant de la Universidad Rural Paulo Freire (Estat Espanyol) - Replanteja la figura del pagès com a subjecte dels models i planejaments agraris. Distingeix el pagès “de tota la vida” del de ciutat, considerat amb ingenuïtat i poc realisme. A la URPF reforçen la tasca educativa dels propis pagesos.

Isa Álvarez, de Nekasarea (EHNE-Bizkaia) - Reivindica la politització de la vida quotidiana i la lluita contra l’agricultura capitalista. Persegueixen un objectiu formador i de creació d’una xarxa entre pagesos i altres col·lectius, sempre basat en una estructura horitzontal i igualitària, fonamentada per la humilitat i l’intercanvi.

Vanessa Freixa, en nom de l’Escola de Pastors de Catalunya (Pallars Sobirà) - Presenta l’escola de la qual en forma part remarcant la importància que té el treball conjunt amb els pagesos i la continuïtat de la seva tasca en un moment en què s’estan perdent uns coneixements molt valuosos.

Charles-André Descombes (L’Era i Escola Agrària de Manresa) - Treballa l’agricultura ecològica i les energies renovables enfocades a la Sobirania Alimentària.

Josep Maria Coll, portaveu de la Unió de Pagesos (Catalunya) - Enfoca la seva presentació a una crítica a l’especulació i a la generació de nous mercats. Cal fer prevaldre les tècniques agràcies tradicionals enfront les noves.  

I ara què? - Taller de debat i conclusions

Del debat se n’extreuen les següents conclusions:

- Són necessaris instruments de comunicació que permetin connectar tots els col·lectius (estudiants, professors i pagesos). Per exemple, una plataforma informativa vinculada als moviments socials; hi ha experiències en altres parts del món que es podrien prendre com a model i implementar-los aquí. Cal fomentar la cooperació en xarxa.

- L’alumne s’ha d’acostar al camp, de la mateixa manera que la realitat camperola a les aules, per potenciar la cultura agrària i donar visibilitat a l’agricultura i el problema alimentari. És molt difícil fer venir els agricultors a les aules, per això molts alumnes contacten directament amb els pagesos; això remet a una educació camperol - camperol però també amb una educació basada en l’intercanvi de coneixements entre alumnes.

- La Universitat ha de ser una eina de transformació social, per això cal que es pronunciï políticament (tan a nivell institucional com de docència).

- Seria interessant generar espais de treball entre camperols i investigadors conscienciats per no deixar de treballar sobre el concepte que emmarquen les Jornades.

- Per aconseguir el reconeixement oficial dels sistemes educatius alternatius es proposa la idea de crear un segell de “Sobirania Alimentària”.

Tancament de les Jornades a càrrec dels col·lectius organitzadors


Ambient Crític




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada