Sobirania Alimentària a la Universitat

Últimament aquestes dues paraules estan molt presents a l’entorn de la universitat: ara un cartell, una pancarta, un correu electrònic, una noia et reparteix un díptic, surt en una conversa, sents un comentari d’una professora... Ara bé, què vol dir Sobirania Alimentària? Amb un simple anàlisi, deduïm que consisteix en donar els drets sobre l’alimentació en mans d’algú, però, qui té aquests drets?
El principi de Sobirania Alimentària el va proposar Via Campesina l’any 1996 per contraposar-se a les polítiques neoliberals que blindaven, i segueixen blindant, els interessos de les grans empreses. A les polítiques de Lliure Comerç l’alimentació no és més que una mercaderia, no pas un dret. Per als moviments del camp, la idea de Sobirania Alimentària és una eina de lluita i propositiva, la qual es presenta als governs locals així com a les institucions internacionals.
En qualsevol pàgina d’internet o llibre trobem definicions com aquesta:
“La Sobirania Alimentària és el DRET dels països i pobles a definir les seves pròpies polítiques agràries, laborals, pesqueres, alimentàries i sobre la terra de manera que siguin ecològica, social, econòmica i culturalment apropiades per ells i les seves circumstàncies úniques. Això inclou el veritable dret a l’alimentació i producció dels seus propis aliments (...) i a la capacitat d’autoabastir-se a ells mateixos i a les seves societats.”
(@//nyeleni.org)

Trobada nacional 2011 de Via Campesina a Bolivia.
Tot i així, el concepte de Sobirania Alimentària va més enllà:
  • Dota al poble amb el poder de decisió sobre la seva pròpia alimentació, així com els recursos naturals necessaris per obtenir-la.
  • Dignifica un dels oficis més importants que existeix: la pagesia.
  • Protegeix la biodiversitat enfront als deserts verds dels monocultius.
  • És l’alternativa a l’agricultura intensiva de grans dosis d’herbicides i plaguicides.
  • Reconeix el vital paper de la dona a l’agricultura.
  • Exigeix la transformació de les polítiques agràries (com la PAC en el cas d’Europa), les quals només beneficien els grans terratinents i les grans multinacionals, totes elles fomentades i desenvolupades pel Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional.
Per fer realitat aquest dret, cal una reforma estructural del sistema alimentari enfocada sobretot en:
  • Donar prioritat a la producció d’aliments per mercats domèstics i locals, basats en explotacions camperoles i sistemes de producció agroecològica.
  • Assegurar uns preus justos per als camperols, protegint els mercats interns de les importacions a baix preu i el fenomen del dumping.
  • Donar accés a la terra, l’aigua, els boscos, la pesca i altres recursos productius a través d’una redistribució genuïna, no amb les forçes de mercat i “reformes del mercat de la terra” promogudes pel Banc Mundial.
  • Reconeixement i promoció del paper de la dona en la producció alimentària i accés equitatiu i control dels recursos productius.

  • Control comunitari sobre els recursos productius, en oposició a les grans empreses propietàries de terres, aigua i recursos genètics entre d’altres.
  • Protecció de les llavors locals per al lliure intercanvi entre camperols, el que comporta tant suprimir les patents sobre la vida com prohibir la modificació genètica de llavors.
  • Inversió pública per fomentar l’activitat productiva familiar i comunitària dirigides a augmentar el poder, control i producció alimentària pels pobles i mercats locals.
Si aquest concepte és tant important, com és que la societat no té coneixement de la seva existència? Per què no se’n parla ni se li dóna la importància que es mereix?
Nosaltres som estudiants, professors i investigadors, dins del món universitari, espai on tenim accés al coneixement, grans bases de dades, facilitat per aconseguir informació... Teòricament ens estan dotant de totes les eines necessàries per ser bons professionals en el nostre sector; si amb totes aquestes facilitats no ens arriba el concepte de Sobirania Alimentària, com pretenem que arribi a la societat?
Potser com que als grans actors globals no els interessa aquest concepte, ja que veurien afectats els seus negocis i perillar els seu beneficis, fan el possible per evitar que la Sobirania Alimentària tingui la importància que es mereix. Si aquests actors no hi estan interessats, la Universitat tampoc tindrà interès en fer una formació adient al respecte.
Malgrat les dificultats aquest concepte ha anat paulatinament arrelant dins de persones que l’han pogut fer arribar a diversos col·lectius, organitzacions, sindicats i ONG’s entre d’altres i ha anat agafant força. En el nostre cas (el món universitari) aquesta força s’ha vist reflectida en les primeres “Jornades sobre la Sobirania Alimentària: Somni o Realitat” que tindran lloc aquest 15 i 16 de novembre a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Aquestes jornades són el resultat de l’esforç conjunt de col·lectius d’estudiants, professors i companyes de fora de la universitat per tal de poder posar sobre la taula el concepte de Sobirania Alimentària en l’àmbit universitari. Es vol aconseguir que aquesta idea es difongui al màxim i que entre totes ens plantegem si s’hauria de tractar la Sobirania Alimentària a la universtitat i la manera com s’hauria de fer.
Us convidem a aprofundir més sobre què és la Sobirania Alimentària i a participar-hi activament els propers 15 i 16 de novembre,
Ambient Crític

(@//ambientcrític.blogspot.com)


Bibliografia i enllaços d’interès:
- Artícles i documents del Fòrum per la Soberania Alimentària Nyéléni, celebrat els 23-27 de febrer de 2007 a Sélingué, Mali. (@//nyeleni.org)
- Revista Soberania Alimentária, biodiversidad y culturas. (@//soberaniaalimentaria.info)
- Revista Seedling i altres publicacions de GRAIN. (@//grain.org)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada