Entenent l’escala d’estudi de la Capacitat adaptativa al Canvi Climàtic

Pensa globalment, actua localment… però pensa globalment! 

Hi ha certa controvèrsia a l’hora d’explicar qui va ser el primer en pronunciar la famosa frase “Pensa globalment, actua localment”. Hom afirma que va ser a la famosa Cimera de la Terra a Estocolm, el 1972, considerada el començament de la conscienciació pública i política actual en temes ambientals.Sigui com sigui, aquesta ha estat àmpliament utilitzada per definir estratègies a nivell global-local, per defensar alternatives, maneres de viure, pensaments. Quan ens expliquen què és una Agenda 21 d’un poble, o encara més petit, d’una escola, ho fan seguint paraula per paraula aquesta frase. Canviant el teu entorn de manera que afecti en la transformació del món.

Com a ambientòlegs i ambientòlogues hem (o hauríem) d’aplicar aquest concepte a una multitud d’escales, de sectors i de manera transversal. Ens fem la frase nostra i creiem en el fet que, generant alternatives locals, canviant el nostre comportament i incidint en el que ens envolta; estem canviant el món.
Font: Steven Matt
El “localisme” s’ha estandarditzat i s’ha convertit en una moda. Fins a tal extrem que, per exemple, el mateix Banc Mundial explota la part neoliberal del localisme, argumentant que, augmentar la participació i responsabilitat a nivell local, pot ser bo per certs interessos econòmics, com prendre millors decisions respecte recursos públics, o tenir voluntat de pagar per serveis locals. I no només això, sinó que hi ha una creixent tendència de tractament local davant de temes com la pobresa, la vulnerabilitat,... que són estudiats com a factors interns i intrínsecs d’un sistema. Llavors, com a solució s’intenta, per exemple, reforçar l’anomenat “capacity building”, que es basa en entendre les característiques i el comportament de les poblacions més pobres i vulnerables, enfortir les seves habilitats i competències perquè puguin superar les causes de la seva exclusió.

Podem fer un anàlisi de la mateixa conjuntura aplicada al concepte de capacitat adaptativa al canvi climàtic. Primer de tot, però ens cal entendre què és i com es mesura aquesta variable. La capacitat adaptativa és l’habilitat o potencial d’un sistema de respondre amb èxit a la variabilitat i els canvis climàtics, que inclou canvis en comportaments, recursos i tecnologies. És a dir, davant un esdeveniment que comporta una vulnerabilitat concreta, per exemple, l’augment del nivell del mar i com afecta això (la vulnerabilitat) a els negocis costaners, la capacitat adaptativa identifica les forces motrius que ens duran a l’adaptació davant aquesta amenaça. Pot dependre, per exemple, de la tecnologia, dels recursos hídrics, de l’energia utilitzada, del nivell d’escolarització o conscienciació de la població, dels ingressos d’aquesta, del sistema polític... Tot aquest marc tant complex dibuixa la capacitat adaptativa d’una zona, sector, àrea... al canvi climàtic.

Normalment, per estudiar la capacitat adaptativa es fan servir índex, creats combinant diferents indicadors, que intenten representar les diferents forces motrius d’aquesta capacitat a adaptar-se. Aquests indicadors depenen completament de l’escala a la qual s’està treballant, i aquesta escala varia a voluntat de l’estudi: des d’un poble, un país, una comunitat... Depenent com definim el nostre sistema d’estudi, operarà a una escala o una altra, però, òbviament, un sistema pot afectar-ne un altre. Per tant, no podem veure els sistemes com a res tancat. No podem assessorar la capacitat adaptativa al canvi climàtic sense considerar que alguns dels majors obstacles ens poden venir des de fora del sistema definit. Hem de parlar dels factors endògens, dins el mateix sistema, i exògens, fora del sistema. I anar més enllà, i dirigir-nos també al context social, ambiental, polític i econòmic, en el qual el nostre sistema es troba immers.

Tot i que això sembli obvi, hi ha una tendència, com dèiem abans, a tractar només factors endògens de diferents temes, a centrar-se en el localisme i només en el localisme. Això pot ser interpretat com una manera d’evitar analitzar i desafiar el que hi ha més enllà, que inclou els grans poders polítics i econòmics, i els seus interessos, que són els que, en bona part, determinen la naturalesa de l’adaptació al canvi climàtic. No podem deixar que l’estudi de la capacitat adaptativa al canvi cimàtic, o d’altres variables semblants, es faci només en un sistema tancat. No perquè no sigui necessari, sinó perquè no és suficient.

Per posar un exemple de l’interacció entre sistemes i la necessitat d’un estudi ampli podríem parlar de l’èxode rural cap ciutat. L’èxode no serà revertit centrant-nos només en temes locals o nacionals, com exportar agricultura a escala nacional, potenciar el petit comerç... ja que hi ha el problema de les barreres al comerç, dels subsidis a l’agricultura i de la fixació global dels preus pels monopolis; i tot això juga a un nivell global. Per tant, les institucions financeres internacionals, en aquest cas, influencien clarament la capacitat adaptativa d’un país o regió. 

Per tant, si l’adaptació al canvi climàtic es dóna o no, dependrà d’una sèrie de processos a escales molt diferents. Si només es pensa localment, si només ens fixem en les característiques inherents al sistema definit, estarem obviant altres processos a més àmplia escala que són igual o més importants, i això pot resultar convenient per certes ideologies polítiques, grups i institucions. 

Què cal fer doncs? Cal seguir treballant al nivell que creguem corresponent, local, regional, nacional..., sigui en l’àrea d’estudi que sigui. Tot i així, cal que no perdem mai de vista que els nostres principals problemes poden ser deguts a factors fora del sistema que hem definit, i cal que no dubtem en explicar-ho i, si cal, denunciar-ho; ni témer de qüestionar la utilitat o eficàcia de certes institucions o polítiques si perjudiquen clarament, en aquest cas, la nostra capacitat adaptativa.A més a més, cal connectar les petites accions locals, generalitzar-les, i convertir-les en un projecte més universal, compartint experiències i enfortint una veu crítica i transversal. Llavors si que estarem pensant globalment, i actuant localment.

  • Autora: Anna Pérez Català
  • Estudis: Ciències Ambientals

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada